12 de juliol de 2010, 09:00
En Emergència
Projecte PORC
Per la via professional
Les dificultats econòmiques que impliquen tirar endavant una companyia independent van ser un motiu de pes per animar elnacionalNOensvol a fer el PORC juntament amb Arcàdia i l’Associació Cultural Manel. Però l’amor pel teatre, la ferma voluntat de subratllar la professionalitat de les seves propostes i la complicitat artística van per davant de qualsevol qüestió logística.
Amb veu pròpia: D’esquerra a dreta: David Verdaguer i Sergi Vallès (al pis de dalt), Llàtzer Garcia, Albert Prat i Àlex D. Capo.
En aquest cas, les sigles van precedir el nom, Projecte Obert de Recerca Creativa. Una extravagància pròpia d’elnacionalNOensvol. Sergi Vallès, David Verdaguer i Albert Prat recorden, entre rialles, com va sorgir la idea de la irreverent denominació d’aquesta iniciativa, PORC, a partir d’una broma al voltant del Projecte Vaca, que reu neix creadores escèniques. Perquè si la vaca és rendible, se sol dir que del porc tot s’aprofita. Vallès, Verdaguer i Prat van convidar Llàtzer Garcia, dramaturg i director de la companyia Arcàdia, i Àlex D. Capo, de l’Associació Cultural Manel, a formar part d’un projecte comú, una associació teatral que els permetés mantenir una estructura pròpia amb una certa solvència econòmica. Feia temps que volíem donar una dimensió més gran a la moguda que elnacionalNOensvol intenta tirar endavant des de fa nou anys, comenta Albert Prat. I associar-se ha estat la sortida. Llàtzer Garcia subratlla el caràcter cooperatiu de l’associació, instal·lada a la Nau Ivanow, un espai que els ofereix oficina, sala d’assaig i d’exhibició i que dóna suport i respecta el seu criteri artístic.
DONANT VOLTES AL SISTEMA
Unir-se és la manera? Per què hi ha tants grups que opten per aquesta fórmula? Mentre conversen, als diferents socis del PORC els resulta inevitable referir-se als vicis del sistema teatral de Catalunya, com el de no escoltar les veus pròpies. Així, projectes com el seu existeixen com a via per fugir d’aquest funcionament malalt. D. Capo s’aventura a fer-ne un diagnòstic: d’una banda, el sistema productiu pensa en el teatre com un fet econòmic i no com un fet cultural. Per tant, la solvència econòmica explica la programació que es pot veure als teatres comercials. D’altra banda, i pel funcionament que tenen, les sales alternatives no aconsegueixen fer visibles i donar continuïtat als nous autors i companyies de creació. Tot plegat acaba embolcallant el fet teatral d’una falsa professionalitat, comenta. Una persona és professional per la seva vocació i responsabilitat davant d’un projecte. I també perquè cobra per la seva feina. Però la rea litat és que hi ha molta gent que està fent un teatre no sota mínims, sinó posant-hi diners i tot. Al final, la sortida és buscar un camí propi. David Verdaguer no aspira a canviar el panorama, però potser podem trobar aquest camí perquè ens interessa conrear el nostre teatre. D. Capo afegeix que el fet d’haver de treballar gairebé per amor a l’art implica una immersió en una obra que saps que no cobraràs. Voler fer-ho va més enllà de dir “m’agrada fer-ho”, hi ha un sentiment més profund. El sentit que té el PORC, afegeix Prat, és que hi ha tres companyies que, tot i que van per lliure, ens imposem un cert criteri de qualitat, triem.
CERCANT UN CAMÍ
Ja ha quedat enrere l’etapa en què els integrants del PORC eren una promesa dins del panorama escènic: ara ja han demostrat que la seva és una aposta pel cavall guanyador. Malgrat que tenen trajectòries diferents, móns i llenguatges propis, el públic identifica els seus trets comuns: una línia dramàtica que trenca amb l’esquema narratiu tradicional, la perversió dels codis teatrals amb la inclusió de recursos del cinema o de la literatura, el joc amb la paraula i, en molts casos, la improvisació; a més d’unes interpretacions i posades en escena de primer nivell. Tot plegat, configura una veu original i integrada. Crec que en els darrers temps es respiren ganes de tirar per aquest camí, afirma Llàtzer Garcia. És una aposta per les companyies de teatre d’autor. Sergi Vallès continua: manca una identitat, un interès per les veus que sorgeixen amb personalitat pròpia. Al PORC debaten sobre l’atenció que es dedica al teatre que ve de fora, d’Alemanya o d’Anglaterra, sobre la celebritat dels directors per damunt dels autors; parlen d’una fugida constant cap al futur sense aturar-se a analitzar realment el que hi ha a casa. En aquest sentit, D. Capo posa un exemple molt gràfic: és com voler ser Ferran Adrià sense haver cuinat mai una paella. S’han de fer aquests viatges cap al passat, cap a la tradició teatral i veure l’estat de les coses en l’actualitat.
PRIMER BALANÇ
'Esquivel! Una comèdia estereofònica'.
La temporada 2009-10 ha estat la primera en què aquest Projecte Obert de Recerca Creativa ha mostrat al públic les seves cartes. Fent honor al caràcter obert del projecte, van començar convidant la companyia Elles mateixes a presentar a Barcelona, el passat gener, Regla de tres, un text de Joan Casas guanyador del Premi Quim Masó de projectes teatrals i estrenat al Temporada Alta. Dos mesos després, elnacionalNOensvol va estrenar H.I.M., una revisió surrealista i una mica punk de tres personatges vitals de l’univers shakespearià, Hamlet, Iago i Macbeth. A l’abril, l’Associació Cultural Manel va jugar al voltant de la figura de Koltès a partir d’improvisacions a Vull ser Bernard-Marie, amb dramatúrgia i direcció d’Àlex D. Capo i la participació de Babou Cham, Susanna García-Prieto i Albert Prat. Aquest darrer també s’ha afegit al repartiment d’Esquivel!, una comèdia estereofònica, una comèdia surrealista de la companyia Arcàdia, fundada pel director i dramaturg Llàtzer Garcia i els actors Marta Aran, Laura López, Guillem Motos, David Ortega i Mima Riera. Esquivel va posar un punt final humorístic al primer curs teatral del PORC.
Sílvia González