La imatge poètica

Jordi jané (Avui, 07/03/10)

Divendres a la nit Pep Bou va tornar a demostrar la bellesa de l'art efímer. Més pròxim que mai, va anar esquitxant el seu recital amb records dels inicis a la Cúpula Venus i algunes anècdotes viscudes travessant fronteres amb bidons d'aigua, pots de sabó, cartrons de Ducados i artilugis incomprensibles per als duaners. Invocant Jorge Wagensberg i Sant Agustí, Bou va oferir una lliçó magistral sobre com es pot arribar a crear poesia escènica partint de les condicions atmosfèriques de cada escenari i la composició química d'aigües i sabons. Amb un agradable punt d'impudor, Bou va explicar que, el 1984 i en un atac d'inseguretat artística causat per la falta de bolos, una nit sopant a can Brossa el poeta li va dir: no t'hi amoïnis: pensa que a les mans hi tens la imatge poètica per excel·lència. No tots els artistes tenen la sort de rebre aquesta mena d'estímuls. Bou va correspondre a l'amistat de Brossa amb l'espectacle Ambrossia (1998), del qual divendres va oferir unes quantes seqüències que van envernissar de lluentons els ulls d'un públic clavat a les cadires. Amb una relaxada capacitat d'improvisació davant les dificultats de l'aire massa sec de la carpa, Bou ballava amb les bombolles al ritme d'una exquisida banda sonora en què convivien Conte, Waits, Cohen, Elton John, Gato Pérez i Ovidi Montllor. Una nit inoblidable.

La generació dels 70 i 80 va saber capgirar la situació política, social i artística d'aquells incerts moments històrics i va trobar un segell propi que continua alimentant els creadors del canvi de segle. Lluny de ser una estèril operació nostàlgica, el festival Rambleros inventat per Joan Estrada és una contundent demostració d'on són les arrels de l'actual creació contemporània catalana en totes les branques de les arts escèniques.