Adorable

Bàrbara Raubert Nonell (Avui, 01/03/10)

No hauria calgut gaire més que la seva presència per entendre que Shantala Shivalingappa està tocada per una gràcia especial, però és que, a més, es presentava amb coreografies d'Ushio Amagatsu i Pina Bausch, juntament amb una de pròpia i una altra de la seva mare, la també ballarina Savitry Nair. Tota sola, la jove ballarina s'enfronta a aquest ventall de riquesa expressiva que explota amb tant de valor com humilitat.

Les quatre coreografies, que comparteixen minimalisme formal i la sobrietat de l'escenari buit, sense cap element d'attrezzo, i amb un vestuari senzill, ara blanc, ara negre, estan separades per uns vídeos que tenen la virtut d'apropar-nos als detalls de les seves mans, dels seus peus i, sobretot, de la seva mirada, uns ulls enormes que s'acluquen suaument per endinsar-se en els moviments de la resta del cos, quan no resten oberts sota l'arqueig d'unes celles ballarines que marquen el caràcter d'una dansa que sorgeix del seu interior.

És per tot això que les diferències que podria haver-hi entre les quatre firmes coreogràfiques queden difuminades per un treball corporal que aglutina totes les tècniques i les utilitza per fer una versió nova de Kuchipudi, aquest tipus de dansa tradicional del sud de l'Índia, que amb la peça d'Amagatsu s'inspira d'un ritme més pausat, amb la de Bausch hi suma una feminitat rítmica i dolenta, amb la de Noir capgira la frontalitat tradicional, i amb la seva es lliura al plaer del moviment i el miratge que una dansa de codis narratius pot construir. Arbres, ocells i rius brollen de les seves mans poderoses, cinc dits en cadascuna que dringuen per separat, quan no s'uneixen en una flor corbada, adorable. Adorable és la traducció del títol que ha posat a l'espectacle, i també ho és ella.