Des de les entranyes

Bàrbara Raubert Nonell (Avui, 07/02/10)

La companyia més important d'Israel, la Batsheva Dance Company, que compta amb un dels coreògrafs claus de la nostra època, Ohad Naharin, torna a Barcelona per presentar el seu cantó més primitiu, el seu Mamootot, una bèstia que, havent-se extingit ja fa molt de temps, resta en l'imaginari de tots els pobles. En aquest sentit, la coreografia lliga aspectes que contribueixen a la sensació de present i altres que apel·len a la descomposició física del cos: a la joventut dels nou ballarins espectaculars per elasticitat, força i capacitat de comunicació, també fora mida, se la vesteix amb granotes descolorides i les extremitats emblanquinades com si haguessin passat els darrers deu anys sense veure el sol. S'acosten a l'estètica del butoh, encetant un diàleg fructífer amb la terra del sol naixent d'on prové gran part de l'estranya banda sonora formada per fragments de pop-rock, música ambient i l'eloqüència del silenci.

És un viatge de la mort a la vida, de les entranyes d'on surt un fetus arrossegant-se fins al mateix punt de retorn a través del sexe. Abstracció al costat de nua carnalitat en un espai sense sortida, ja que l'escenari està envoltat de públic pels quatre costats, amb el qual els ballarins es barregen en moments per difuminar la línia que separa acció i reflexió. Per altra banda, el quadrant escènic allibera els ballarins de tota frontalitat teatral i aquí la dansa esdevé finalment un art plenament tridimensional que inclou un control clàssic del cos barrejat amb passos quotidians i alguns de hip-hop.

Aquest mamut de Naharin és una bèstia austera i ruda, però la polseguera brillant que deixa al seu pas queda enganxada als ulls de l'espectador, astorat pel seu indesxifrable poder, pedretes brillants que enceguen i el fan inoblidable.