Volcans submergits

FRANCESC MASSIP (AVUI, 05/02/10)

Dos desconeguts comparteixen cada dia 2,24 minuts en un vagó de metro solitari. Ella, esvelta com un llamp, ell brut de son, units per la rutina dels dies laborables. No saben res l'un de l'altre, només que agafen el mateix tren a la mateixa hora somnolenta. Però l'atzar fa que comencin a intercanviar-se notetes diàries en el breu període del transport matinal. Sense badar boca. Un joc silenciós i inquietant que encén la passió dels desconeguts i els aboca a una relació epistolar i tèrbola, estimulant i perillosa, que converteix el costum en un envit constant, i fa més passadora una vida grisa, incòmoda i plena de gent insuportable.

Juan Mandli i Victoria Salvador, de la companyia valenciana Bramant Teatre, donen vida a aquesta espècie d'història d'amor que frega el psychothriller amb una veritat espaterrant, asseguts al banc del comboi mentre al fons es projecten els túnels, els sorolls i el pas del suburbà. Mirades furtives, cartetes creuades d'estranquis, però ni un sol mot. Quan la paraula es fa inevitable, la història s'esvaeix com per art d'encanteri. El silenci formava part de la jugada que ella posa al roig viu desplegant una calculada estratègia de seducció. Ell s'empassa l'esquer fins als budells i sense piular, paralitzat davant l'audàcia de la dona que li obre les portes del cos com qui no vol la cosa.

Jerónimo Cornelles, director i coautor de l'obra amb Pascual Carbonell, empeny els intèrprets a una actuació vibrant i sensual, amb un ritme d'alta tensió que enxampa l'audiència en un clima d'estranya fascinació, amb imatges carregades de desig, insomnis, onanismes, amor i odi. A la fi, un full en blanc ens encara amb l'equívoc... Tot era un somni?