2 de febrer de 2010, 09:00
Pegados
Units per l'amor
La companyia el subtitula com Un musical diferent. I és que el punt de partida de Pegados és tan surrealista com divertit. Cinc cantants i un pianista interpreten la partitura d'aquesta comèdia musical que ens recorda com les relacions d'una nit poden ser més compromeses del que seria desitjable. Ho comprovem a l’Almeria Teatre a partir del 2 de febrer.
La realitat supera la ficció: Alícia Serrat, Ferran Gonzàlez i Gemma Martínez interpreten una comèdia musical inspirada en un fet verídic.
Un noi i una noia es coneixen, s’agraden i fan l’amor. Fins aquí tot normal. El que resulta estrany i inversemblant és que, mentre fan l’acte sexual, es quedin enganxats sense poder separar-se. Aquest és l’argument de Pegados, el nou espectacle de l’Almeria Teatre. Alícia Serrat, coautora amb Ferran González de les lletres i la música del muntatge, ens descobreix quina va ser la font d’inspiració per al sorprenent llibret d’aquest petit musical: de fet, la idea va sortir d’una notícia que va llegir el Ferran. El que explica la funció havia passat de veritat! Que dues persones que estan tenint relacions sexuals quedin enganxades és molt estrany però mèdicament possible. Li va semblar una idea tan absurda i boja que va pensar en fer un espectacle. Tant Serrat com González, intèrprets dels inseparables amants, tenen una llarga trajectòria com a actors i cantants en grans musicals i han col·laborat durant molt de temps en el terreny del teatre per a tota la família. Un altre especialista en musicals, Víctor Conde –responsable artístic d’Stage Entertainment a Mamma Mia! i Los Productores, entre d’altres–, és el director d’escena, mentre que Óscar Reyes s’ha encarregat de la coreografia. És una proposta molt diferent al que s’ha vist recentment a la cartellera musical de Barcelona, continua Serrat. Un argument original, un text amb diàlegs frescos i àgils i una munió d’estils musicals que van de la salsa a balades amb una gran presència del pop, interpretats per un piano, són els ingredients d’una comèdia que arriba a l’escenari sense cap complex. El músic Joan Miquel Pérez encarna també el metge, que viu un gran dilema: si atén els pacients ha de deixar de tocar el piano i el show s’acaba, però si continua amb la funció, els dos joves allarguen el seu patiment. Gemma Martínez és la quarta intèrpret, la infermera que treu importància a l’assumpte. La imatge de l’espectacle és molt bèstia, però aquesta absurditat és el que fa que sigui proper.
Després de la comèdia Cincnoies i un vestit, The Black Rider va ser el primer dels musicals inclosos en la programació de l’Almeria Teatre. From London to Barcelona, un recital de les germanes Maria i Marta Torres dirigit pel londinenc Jeremy Fischer, ha dut a la sala un viatge a través del ventall d’emocions que plantegen diversos musicals, ens explica Víctor Álvaro. El director del teatre ens parla també de la iniciativa de programar Pegados en sessió golfa, i això permet que l’espectador faci una sessió doble: no deixa de ser un experiment, perquè tenir un espectacle a les 22.30 h no és un horari gaire corrent a la ciutat, però el seu argument gamberro ja ho demana.
Sílvia González