1 de febrer de 2010, 09:00
L'auca del senyor Esteve
Noves coordenades
Per primer cop en la seva història, el TNC repetirà peça teatral, precisament la mateixa que va servir per inaugurar-lo el 1997. Torna L’auca del senyor Esteve i ho fa de la mà de Carme Portaceli i el seu grup de col·laboradors habituals, que han introduït un salt temporal a l’original per fer-lo coincidir amb els grans esdeveniments històrics que van marcar la Catalunya del segle XX. Estrena absoluta el 3 de febrer a la Sala Gran.
El segle XX vist des d’una botiga: Vídeo, música en directe i deu actors donen forma a la nova versió del clàssic de Rusiñol.
Gener, 1939. Les tropes de Franco entren a Barcelona mentre l’exèrcit republicà fuig a corre-cuita cap a l’exili francès. Alguns ho celebren traient les banderes bicolor amagades durant els anys de guerra. Altres, compungits, veuen acostar-se els temps de la repressió i la postguerra. A La Puntual, un prestigiós negoci de teixits del barceloní barri de la Ribera, l’exèrcit rebel és rebut amb la frase: A treballar. Cal aixecar el negoci. Aquesta és l’actitud que va descriure Santiago Rusiñol quan el 1907 publicà la seva obra més coneguda, L’auca del senyor Esteve, una de les més reeixides de la literatura modernista en la qual l’Esteve, el protagonista, assolirà per sempre més el rol d’arquetip de la petita burgesia catalana. El que no va anticipar Rusiñol, però, va ser el context de guerra, ni cap dels altres esdeveniments que formen part de la història del segle XX. Aquests canvis són només algunes de les sorpreses que ens ofereix l’adaptació del clàssic que han preparat Carme Portaceli (directora) i Pablo Ley (dramaturg). Malgrat els canvis, l’Auca hi és, comenta la directora. Respectar l’essència era fonamental. Però no podem fer el teatre que es feia fa un segle. El que hem fet és donar-li una mirada de segle XXI, una mirada en la qual la nostra història juga un paper fonamental. La República, l’adveniment de la Guerra civil, la repressió, el Movimiento, l’ascens de l’Opus Dei, són elements que s’entrellacen ara amb els personatges i la història de sempre; un retrat d’una Catalunya i d’una Espanya de les quals encara queden empremtes i que transformen el context vuitcentista de l’original. Per a mi era bàsic el repte d’agafar l’obra i apropar-me-la a la meva manera de fer teatre, continua Portaceli. El que hem introduït són petits talls, petites escletxes per on entra la realitat en determinats moments. Es tracta d’una cosa que a mi m’agrada molt, teatre document. Projeccions, testimonis i noms de persones reals es barregen amb els imaginats per Rusiñol, i introdueixen noves reflexions a la trama original. Al situar-la en un altre context, aclareix la directora, nosaltres hi hem introduït una història, una política, i per tant un posicionament i una manera de pensar respecte de tot el que ens ha conduït al moment actual. La posada en escena s’acompanya, a més, de la música en directe i les cançons que ha preparat per a l’ocasió Dani Nel·lo, un recurs habitual als espectacles d’aquesta creadora que darrerament ha signat obres com Ricard II o Què va passar quan Nora va deixar el seu home. Però deixem ara que sigui el tradicional recurs de l’auca el que ens expliqui més coses sobre aquesta estrena...
Manuel Pérez i Muñoz