0 comentaris | |

Aquests 5 anys

Nuesa musical

Daniel Anglès i Pilar Capellades

Quan a principis dels 90, Londres semblava portar la capdavantera en la creació i producció de musicals, un jove Jason Robert Brown va començar a obrir-se camí a les sales més alternatives de l’off-Broadway novaiorquès. En poc temps es va transformar en el cap visible d’una nova generació de compositors que, sense renunciar a la tradició recent del gènere, va saber imprimir un nou impuls al teatre musical. Grans èxits com Songs for a New World posarien el seu nom a la primera divisió dels creadors del gènere. Uns anys més tard, amb The Last 5 Years, va donar el salt definitiu. Es tractava d’un musical de petit format al qual li van començar a florir moltes petites versions. Es podria dir que la peça es va transformar ràpidament en una obra de culte. Quan li comentem a companys amants del gènere que farem aquest espectacle es moren d’enveja, és una petita joia, un regal per als intèrprets, ens comenta Pilar Capellades, veu femenina del muntatge.

Daniel Anglès, veu i direcció, té molt clares les raons de la ràpida popularitat assolida per la peça: De vegades els arguments dels musicals queden una mica allunyats de la quotidianitat o formen part del món de la fantasia. Aquesta obra ens parla dels problemes d’avui, de les coses que li passen a la nostra generació. Es tracta d’un argument simple: noi i noia s’enamoren, s’estimen i finalment trenquen. És senzill i funciona. El més innovador és l’estructura entrecreuada de l’obra. El noi comença a relatar la història en sentit contrari, des del moment de la ruptura fins al començament; la noia a l’inrevés. Els personatges només es troben al moment central de la relació, la boda, i és llavors quan els cantants executen el gran duet marca de la casa. És una de les característiques de l’autor, puntualitza Sergi Cuenca, director musical de l’espectacle, juntament amb la predilecció per melodies clàssiques barrejades amb harmonies d’estils tan diversos com el jazz, el reggae o el blues.

Tot plegat al Palau de la Música, un espai fora del circuits habituals d’exhibició per a una proposta que també s’allunya de les convencions del teatre musical de gran format. És imprescindible la convivència entre les produccions de pressupostos elevats i espectacles d’aquest tipus. Ens complementem els uns als altres, explica Anglès, figura clau d’El Musical Més Petit, companyia que porta més de deu anys fent musicals que busquen l’essència del gènere, interpretació i música.

Manuel Pérez i Muñoz

Imprimir article Enviar a un amic Dimensió lletra Gran Petita